QUINA ÉS LA MEVA IMATGE DE DIDÀCTICA DE L'EDUCACIÓ SOCIAL?

Avui comença aquest blog de l'assignatura de Fonaments de 2n curs d'Educació Social a la UB.

Pel primer dia, vam haver de fer un viatge pel passat i pensar en la relació de la didàctica de cadascú de nosaltres al llarg de la nostra vida.

Al posar-ho en comú, ens vam adonar que gran part de la didàctica que havíem rebut venia de l'escola, de l'institut... de l'educació formal. Molts coincidíem en que quan hem conegut altres maneres d'aprendre, ens hem adonat que la tradicional no ens agradava i, no tan sols això, sinó que no era tan eficient com altres formes amb les que hem anat aprenent en altres ambients.

En el meu cas, els millors aprenentatges que he tingut han estat gràcies a l'experiència. Crec que això ha estat per què des de petita he estat vinculada al món del lleure. Porto des dels set anys a un agrupament escolta, basat en l'aprenentatge en valors i a través de l'experiència i crec que això, de cara a l'educació social, és molt important. A més, crec que també és molt enriquidor per a tothom, donar veu a les persones partícips dels projectes que es duen a terme, que facin propostes, que opinin, que valorin... ja que, segons la meva opinió, d'aquesta manera  se sentiran més seu el projecte.

En definitiva, la meva imatge de didàctica de l'educació social passa per tenir tots els participants en consideració, transmetre confiança i que ells mateixos se sentin segurs de fer el que fan, que escullin com ho volen fer, que l'educador no sigui un dirigent, sinó un acompanyant, un guia d'allò que es vol dur a terme.