COM ACOMPANYEM EN EDUCACIÓ SOCIAL?

En educació social és bàsic fer un bon acompanyament de les persones amb qui treballem, per això cal tenir sempre en compte el subjecte, escoltar-lo i respectar la seva veu, ser empàtic i comptar amb ell amb tot el que volem fer per tal que se senti partícip i no inferioritzat.

Cal tenir en compte que cada persona és diferent i que per tant, s'ha de respectar el desenvolupament i el creixement de cadascú. Per fer-ho, cal conèixer els límits de la persona amb qui treballem, les seves capacitats i potencialitats.

Segons el llibre Una mirada didàctica, relació, comunicació i seqüències educatives en l'educació social (2010), hi ha diferents moments o processos per acompanyar:

En primer lloc, s'han d'obrir camins a la persona per a que ella mateixa pugui trobar el seu. Des de l’humIlitat i el respecte cap a l’altre amb la finalitat que pugui desenvolupar la seva autonomia i així trobar el camí que ella mateixa valori com a positiu.

En segon lloc, acompanyar és una tasca sense fronteres,  referit al fet de ser objectiu amb la persona que tenim davant, no jutjar ni prejutjar-la per la seva trajectòria ni per errors que hagi pogut cometre. Amb això també hi té a veure la relació que s’ha de tenir entre educador i subjecte, ja que és important macar la distància perquè no es doni peu a malentesos. Tot i això, crec que s’ha de trobar l’equilibri en tots aquests aspectes, ja que també és molt important establir una relació de confiança i seguretat entre les dues persones i tenir en compte les particularitats de cadascú, no tractar a tothom igual.

En tercer lloc, es parla del respecte al temps d’acompanyar. Com ja he anat dient anteriorment, cada persona és diferent i per tant, el seu desenvolupament i processos també són diferents als de la resta. Quan acompanyem, és important tenir en compte aquests aspectes per tal de no posar pressions i respectar el ritme de cadascú.

Pel que fa al verb acompanyar, s’ha de dir que engloba molts altres verbs com la d’apreciar, donar suport, acollir, autoritzar, contactar, trobar, acomiadar-se... es tracta d’una llarga llista d’accions que van agafades de la mà de l’acompanyament i que també hem de conèixer i dur a terme quan estem acompanyant.

Acompanyar i ser acompanyat és l’últim aspecte que es destaca però no per això és menys important. Aquest no fa referència a la feina que hem de fer amb els subjectes, sinó a la que hem de fer entre educadors. El suport que hem de buscar i ens hem de donar entre els companys, amb qui compartir pors, problemes i traves amb que ens trobem durant la nostra tasca. El fet de parlar-ne amb altres professionals ens proporciona un altre punt de vista sobre la qüestió i permet replantejar-nos la nostra feina.

Bibliografia:

PARCERISA, A.; GINÉ, N; FORÉS, A. (2010) La educación social. Una mirada didáctica: relación, comunicación y secuencias educativas en la educación social. Barcelona: Grao