Què és la realitat? N'hi ha tantes com persones som al món o bé només n'hi ha una?
És una pregunta complicada i que ningú pot respondre amb seguretat. Personalment crec que la realitat no existeix, que ningú pot determinar què és, per què tots ens basem en la subjectivitat a l'hora d'opinar, d'actuar i d'interaccionar amb els altres.
Per observar la realitat, tal i com hem fet en les nostres visites als centres, cal tenir en compte moltes coses: les persones que estan allà, la organització que hi ha dins del centre, la neteja, el funcionament, la relació que hi ha entre els usuaris i els professionals i també la que tenen entre ells mateixos, les olors... Un cop fet això, cadascú haurà construït la seva pròpia realitat del del centre, però que no serà la mateixa que la dels altres components del grup. És probable, per això, que sigui bastant semblant, ja que els grups tenen uns objectius en aquella visita, vénen amb una vaga idea preconcebuda del que es trobaran. Però segurament, si comparéssim la impressió que s'emporta un grup d'estudiants de segon d'Educació Social amb la impressió que es podria emportar un grup que per exemple hi va a fer un estudi d'arquitectura per què es tracta d'un edifici històric, seria molt diferent. És curiós pensar això perquè els dos grups de persones haguessin estat en un mateix espai i amb les mateixes però la idea que s'haguessin endut hagués estat completament diferent.
Això és el que passa també amb la física quàntica tal i com es mostra en el següent vídeo. El que es vol explicar és que hi ha moltes coses que succeeixen sense que nosaltres li trobem un sentit i que moltes vegades no pensem en que més enllà del que nosaltres veiem, hi ha la realitat de cada persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada