El teatre de l'oprimit neix cap el 1960 amb Augusto Boal, que es basa en la Pedagogia de l'Oprimit de Paulo Freire. Aquest, té com a objectiu aconseguir que l'espectador se senti protagonista de la representació perquè aquest s'alliberi, per aquest motiu és bàsica la participació activa d'aquest.
El teatre d'Augusto Boal s'entén com una forma d'expressió, com un llenguatge per a transmetre tot el que l'espectador porta dins a través de jocs, dinàmiques i exercicis.
La Xixa Teatre és una associació sense ànim de lucre que utilitza el teatre com una eina pedagògica i d'empoderament ciutadà a àmbits comunitaris, educatius, interculturals... El passat dilluns 14 d'octubre una de les noies que hi col·labora va voler-nos mostrar algunes d'aquestes dinàmiques que es duien a terme amb l'espectador. En primer lloc ens va mostrar uns vídeos d'experiències que ja s'havien dut a terme en algunes escoles on els adolescents d'un institut feien jocs i exercicis per a familiaritzar-se i a més, ells mateixos preparaven una representació d'una qüestió social que els preocupava. A continuació, tots els que estàvem a classe vam fer alguns jocs i petites representacions que també van servir-nos per a entendre millor el funcionament i l'objectiu d'aquesta manera de fer teatre.
A mi personalment, no m'agraden gaire tots els temes de representacions, imitació, teatre... passo vergonya i no em sento còmode. Tot i així, tal i com he pogut veure en altres experiències, com al cau o al curs de monitors, l'expressió corporal és considerada quelcom molt important per al nostre desenvolupament, ja que sovint ens estanquem en un mateix tipus d'aprenentatges. Crec que això afavoreix a la nostra creativitat i a conèixer més el nostre cos. El teatre de l'oprimit també pot ser molt enriquidor per a desenvolupar la creativitat, superar vergonyes i temors i sobretot ens pot ajudar a expressar preocupacions, interessos o interrogants que se'ns plantegen dia a dia.
Com he dit, per mi no és fàcil ni divertit fer tot això, però m'agrada veure com la gent s'ho passa bé fent-ho i sobretot m'agrada pensar que això ajuda en l'educació de les persones. Tot i així, crec que és molt important que la persona dinamitzadora d'aquestes representacions sàpiga expressar-se bé, transmetre bé el que s'ha de fer i guiar i acompanyar als protagonistes.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada