Ens vam trobar a les 9 del matí al Baixador de Vall Vidrera no més de 25 persones de classe, vam começar a caminar. A primera hora es notaven les baixes temperatures però als pocs metres i després de la primera pujada, la majoria ja ens vam començar a desabrigar. Passejar per Collserola en plena tardor, quan totes les fulles cauen i caminar sense pensar en res. Quan vam arribar al mirador vam esmorzar tots junts. Es respirava un ambient de benestar, de satisfacció personal, d'il·lusió...
Va ser una sessió del tot diferent a qualsevol cosa que puguem haver fet a classe, i és que té una característica molt especial, tot el que vam poder aprendre aquell dia no ho vam fer dins de quatre parets, ni a l'herba del campus, ni al bar, ni a la biblioteca... sinó a la natura, fent una passejada per un entorn proper i llunyà alhora. Aquesta és la importància que hem de donar a les coses, poder aprendre, viure i conviure en diferents espais encara que no s'ajustin al que estem acostumats, ja que d'aquesta manera es potencia que surtin aspectes, curiositats i relacions diferents a les que sorgeixen normalment.
Això és el que busca Toni Olives, l'educador social que ens va acompanyar. Ell sempre que pot intenta canviar els espais quan està amb els joves amb qui treballa, per així donar peu situacions diferents. Crec que com a educadors hem de tenir això molt en compte, ja que la nostra feina és, principalment, acompanyar i crear espais que donin lloc a trobades, interaccions i coneixements nous i diferents perquè els subjectes s'expressin i es deixin conèixer en un altre context.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada