CASOS

1. ASSETJAMENT A UNA ESCOLA

Situació: La Soraya és una noia de 12 anys que va a una escola força familiar, on la majoria de companys es coneixen de que eren petits. Ara fa 1r d'ESO i a l'aula hi ha alguns companys que la molesten i es fiquen amb ella per la seva manera de vestir (encara no té preocupacions per la moda ni el seu aspecte físic, molt comú entre els adolescents) i per les bones notes que treu. La Soraya ho està passant malament però no sap com afrontar la situació i els professors no se n'adonen. A casa tampoc rep suport familiar, ja que els seus pares no presten gaire atenció als canvis que està fent la nena ni a les excuses que aquesta posa sovint per no anar a l'escola. Tot suma, i la Soraya comença a adoptar una actitud agressiva amb els seus germans.

Solució: Crec que un bon projecte per intentar solucionar aquests problemes d'assetjament a l'escola seria fer una activitat amb tots els alumnes d'aquella classe que no tingués res a veure amb cap assignatura, simplement fer quelcom fora de les quatre parets de l'aula de sempre però amb els companys de sempre per treballar valors que els serveixin per desenvolupar-se lliurement i amb seguretat d'ells mateixos. Per exemple, es podria crear una dinàmica sobre la identitat pròpia i fer una mena d'ambientació amb els joves, tipus joc de rol per a que coneguin altres maneres d'aprendre i acabar treballant la pròpia personalitat de cadascú, amb l'objectiu que s'acabin adonant que cada individu és diferent i que puguin acceptar a l'altre tal com és, per molt diferent que siguin a ells. I finalment, que puguin valorar les persones pel que són.

2. IMMIGRACIÓ EN UN MEDI OBERT

Situació: En un barri on la immigració va augmentant cada cop més i on la presència de menors sense papers també incrementa,  s'ha encarregat una tasca molt curiosa a un educador social. Ha de fer un recompte del total de menors no documentats i no acompanyats i esbrinar quina és la seva situació i quins són els seus plans de futur. L'educador decideix fer la feina anant a la plaça que aplega més joves amb aquestes característiques i observar-los cada tarda durant unes hores. El seu propòsit és que, enlloc que hagi de ser ell qui se'ls acosti, siguin ells qui s'interessin per la tasca de l'educador.

Solució: Em sembla molt bona idea la iniciativa que pren l'educador, ja que d'aquesta manera no força cap trobada violenta ni incòmode amb els subjectes, sinó que amb la seva actuació passiva del principi, acaba causant que els menors tinguin curiositat per saber d'ell. Personalment, això ho aprofitaria per crear una relació de confiança, sense que donés peu a confusions i traspàs de límits, i intentaria fer un projecte socioeducatiu partint de la iniciativa dels menors. A partir d'això, seria més fàcil conèixer, mica en mica, la seva situació i els seus projectes.