CASOS

5. VIOLÈNCIA FILIO-PARENTAL

Situació: Un noi de 14 anys pateix assatjament escolar per part d'alguns dels seus companys. A més, segurament fruit d'aquesta mala experiència a l'escola, no té gaire bona relació amb la seva mare i acostuma a descarregar la seva ràbia i l'enfadament amb ella: li contesta malament i algun cop li ha fet un gest com si l'anés a pegar. En una reunió d'ells dos amb un professor, la mare i el fill discuteixen, el noi es posa nerviós i alça la mà a la mare. Davant aquesta situació, el professor comenta al director de l'escola el que ha vist. Aquest decideix posar-se en contacte amb l'educadora social per a que aquesta es reuneixi amb el jove i parlin del que li passa.

Solució: Personalment, no estic gaire convençuda que el professional que pugui ajudar a remediar el problema de l'adolescent amb els seus companys i la seva mare sigui una educadora social, potser seria més adequat que se'n fés càrrec un psicòleg del centre, ja que probablement coneix més el noi i la relació que té amb els companys. Malgrat això, com a educadores socials, en molts casos haurem de fer tasques que no ens pertoquen, per aquest motiu crec que l'educadora hauria de dirigir-se a un col·lectiu més ampli d'alumnes, no només al noi en qüestió. Crec que es podria fer una sessió formativa, una dinàmica o un taller sobre els diferents tipus de violència, englobant l'assatjament escolar i el maltracte a familiars, i així intentar sensibilitzar els alumnes sobre les conseqüències i els efectes de la violència en els diferents entorns.

6. POBRESA

Situació: L'Elena i el Juan tenen una filla de tres anys i estant esperant una altra criatura. El Juan té problemes amb les drogues i abans que neixi el segon fill haurà entrat a la presó. Quan passa això, l'Elena se'n va a viure amb els avis de la seva parella, un pis amb condicions força precàries. Periòdicament rep la visita d'una educadora social que intenta aportar alternatives i contribuir en la millora de la seva qualitat de vida.

Solució: Comparteixo l'opinió i, per tant, estic d'acord amb la solució proposada pel grup sobre la tasca que hauria de fer l'educadora davant el cas de l'Elena. L'educadora manté una relació constant amb la noia i crea així un vincle de confiança i suport que permet a la jove sentir-se acompanyada durant uns mesos difícils. L'educadora li facilita l'accés a classes pre-natals i l'estada a pisos per dones en risc, assegurant així el bon desenvolupament de l'embaràs i la cobertura de les necessitats bàsiques de totes tres.