5. VIOLÈNCIA FILIO-PARENTAL
Situació: Un noi de 14 anys pateix assatjament escolar per part d'alguns dels seus companys. A més, segurament fruit d'aquesta mala experiència a l'escola, no té gaire bona relació amb la seva mare i acostuma a descarregar la seva ràbia i l'enfadament amb ella: li contesta malament i algun cop li ha fet un gest com si l'anés a pegar. En una reunió d'ells dos amb un professor, la mare i el fill discuteixen, el noi es posa nerviós i alça la mà a la mare. Davant aquesta situació, el professor comenta al director de l'escola el que ha vist. Aquest decideix posar-se en contacte amb l'educadora social per a que aquesta es reuneixi amb el jove i parlin del que li passa.
Solució: Personalment, no estic gaire convençuda que el professional que pugui ajudar a remediar el problema de l'adolescent amb els seus companys i la seva mare sigui una educadora social, potser seria més adequat que se'n fés càrrec un psicòleg del centre, ja que probablement coneix més el noi i la relació que té amb els companys. Malgrat això, com a educadores socials, en molts casos haurem de fer tasques que no ens pertoquen, per aquest motiu crec que l'educadora hauria de dirigir-se a un col·lectiu més ampli d'alumnes, no només al noi en qüestió. Crec que es podria fer una sessió formativa, una dinàmica o un taller sobre els diferents tipus de violència, englobant l'assatjament escolar i el maltracte a familiars, i així intentar sensibilitzar els alumnes sobre les conseqüències i els efectes de la violència en els diferents entorns.
6. POBRESA
Situació: L'Elena i el Juan tenen una filla de tres anys i estant esperant una altra criatura. El Juan té problemes amb les drogues i abans que neixi el segon fill haurà entrat a la presó. Quan passa això, l'Elena se'n va a viure amb els avis de la seva parella, un pis amb condicions força precàries. Periòdicament rep la visita d'una educadora social que intenta aportar alternatives i contribuir en la millora de la seva qualitat de vida.
Solució: Comparteixo l'opinió i, per tant, estic d'acord amb la solució proposada pel grup sobre la tasca que hauria de fer l'educadora davant el cas de l'Elena. L'educadora manté una relació constant amb la noia i crea així un vincle de confiança i suport que permet a la jove sentir-se acompanyada durant uns mesos difícils. L'educadora li facilita l'accés a classes pre-natals i l'estada a pisos per dones en risc, assegurant així el bon desenvolupament de l'embaràs i la cobertura de les necessitats bàsiques de totes tres.
dissabte, 4 de gener del 2014
CASOS
3. EDUCACIÓ EN EL LLEURE
Situació: 10 joves d'un Casal d'Estiu se'n van de colònies a la muntanya durant quatre dies. El grup és de sis nois i quatre noies: una és d'ètnia gitana, una altra és musulmana, una és invident i la quarta és cubana. Amb els dies sorgeix un conflicte entre aquestes. Totes quatre són molt diferents, ja que tenen una manera d'entendre el món influenciada pel seu origen, entorn familiar i creences i això els fa xocar en diverses ocasions. i els porta alguns conflictes. En primer lloc, la noia invident no és gaire acceptada pel grup i li fan el buit. Entre les altres tres hi ha divergències d'opinions en molts temes i no aconsegueixen que hi hagi bon clima.
Solució: Crec que una solució que podria aportar l'educador social seria fer una mediació amb les quatre noies per tal de resoldre els problemes i malentesos que hi ha entre elles. Primer es tractaria de parlar amb cadascuna d'elles individualment i esbrinar quin problema tenen amb la resta. També se'ls hauria de preguntar si creuen que hi ha alguna solució i si es volen esforçar a trobar-la. Només en el cas que les quatre noies acceptessin parlar-ne amb la resta per intentar millorar la relació, l'educador proposaria una trobada de les quatre noies amb ell i s'intentaria trobar quins són els punts en comú que tenen i quins són els diferents, i a partir d'això, parlar què de tot això els impedeix ser bones companyes o com a mínim, tenir respecte a les companyes.
La finalitat d'aquesta tasca seria aconseguir que les noies s'adonessin que tot i que hi ha coses de que opinen molt diferent o actuarien de formes també molt diferents també hi ha aspectes que comparteixen i que poden aprendre les unes de les altres. Acceptar que no tots pensem ni actuem igual i que en el fons estem influenciats per allò que hem viscut però que malgrat això podem conviure amb la resta.
4. VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Situació: La Laura és una noia de 17 anys que fa poc ha conegut un noi més gran que ella a través de les xarxes socials. Mica en mica es van coneixent més i, tot i que les seves amistats no tenen una concepció gaire positiva ni atractiva d'aquest noi (no va acabar la ESO, treballa com a mecànic, fuma porros...), la Laura comença una relació amb ell. La noia perd el contacte amb les seves amigues i es bolca a la relació amb el Jaime. Al cap del temps, els seus pares comencen a percebre canvis negatius en l'actitud de la Laura.
Al cap de poc, la Laura va a viure al pis del Jaume i als pocs dies de convivència, la sorprenen actituds del noi que no esperava: crits, males paraules, arriba a casa begut, fuma molts porros... Fins que arriba un dia que la Laura rep una bufetada. Els maltractes van augmentant i comença a tenir marques al cos, però ella no fa res al respecte. En un dinar, els seus pares se n'adonen i decideixen fer alguna cosa, però la Laura no ho vol.
Solució: Considero que la solució aportada pel grup és la més adequada, ja que davant d'una situació així, per molt que en el moment, la Laura no vegi que el que ha fet el Jaime no està bé i que no és culpa de la noia, un cop els pares coneixen les circumstàncies, han de fer alguna cosa al respecte. Per sobre de tot, cal donar suport a la filla i fer-li entendre que allò no pot seguir així perquè no és bo per ella, però si la jove no ho entén perquè està en estat de xoc i de negació, el que sí que han de fer els pares és posar-la en contacte amb algun professional i que aquest els expliqui què han de fer. Potser d'aquesta manera, la Laura s'adona de la gravetat de l'assumpte i comprèn que ha d'actuar.
Situació: 10 joves d'un Casal d'Estiu se'n van de colònies a la muntanya durant quatre dies. El grup és de sis nois i quatre noies: una és d'ètnia gitana, una altra és musulmana, una és invident i la quarta és cubana. Amb els dies sorgeix un conflicte entre aquestes. Totes quatre són molt diferents, ja que tenen una manera d'entendre el món influenciada pel seu origen, entorn familiar i creences i això els fa xocar en diverses ocasions. i els porta alguns conflictes. En primer lloc, la noia invident no és gaire acceptada pel grup i li fan el buit. Entre les altres tres hi ha divergències d'opinions en molts temes i no aconsegueixen que hi hagi bon clima.
Solució: Crec que una solució que podria aportar l'educador social seria fer una mediació amb les quatre noies per tal de resoldre els problemes i malentesos que hi ha entre elles. Primer es tractaria de parlar amb cadascuna d'elles individualment i esbrinar quin problema tenen amb la resta. També se'ls hauria de preguntar si creuen que hi ha alguna solució i si es volen esforçar a trobar-la. Només en el cas que les quatre noies acceptessin parlar-ne amb la resta per intentar millorar la relació, l'educador proposaria una trobada de les quatre noies amb ell i s'intentaria trobar quins són els punts en comú que tenen i quins són els diferents, i a partir d'això, parlar què de tot això els impedeix ser bones companyes o com a mínim, tenir respecte a les companyes.
La finalitat d'aquesta tasca seria aconseguir que les noies s'adonessin que tot i que hi ha coses de que opinen molt diferent o actuarien de formes també molt diferents també hi ha aspectes que comparteixen i que poden aprendre les unes de les altres. Acceptar que no tots pensem ni actuem igual i que en el fons estem influenciats per allò que hem viscut però que malgrat això podem conviure amb la resta.
4. VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Situació: La Laura és una noia de 17 anys que fa poc ha conegut un noi més gran que ella a través de les xarxes socials. Mica en mica es van coneixent més i, tot i que les seves amistats no tenen una concepció gaire positiva ni atractiva d'aquest noi (no va acabar la ESO, treballa com a mecànic, fuma porros...), la Laura comença una relació amb ell. La noia perd el contacte amb les seves amigues i es bolca a la relació amb el Jaime. Al cap del temps, els seus pares comencen a percebre canvis negatius en l'actitud de la Laura.
Al cap de poc, la Laura va a viure al pis del Jaume i als pocs dies de convivència, la sorprenen actituds del noi que no esperava: crits, males paraules, arriba a casa begut, fuma molts porros... Fins que arriba un dia que la Laura rep una bufetada. Els maltractes van augmentant i comença a tenir marques al cos, però ella no fa res al respecte. En un dinar, els seus pares se n'adonen i decideixen fer alguna cosa, però la Laura no ho vol.
Solució: Considero que la solució aportada pel grup és la més adequada, ja que davant d'una situació així, per molt que en el moment, la Laura no vegi que el que ha fet el Jaime no està bé i que no és culpa de la noia, un cop els pares coneixen les circumstàncies, han de fer alguna cosa al respecte. Per sobre de tot, cal donar suport a la filla i fer-li entendre que allò no pot seguir així perquè no és bo per ella, però si la jove no ho entén perquè està en estat de xoc i de negació, el que sí que han de fer els pares és posar-la en contacte amb algun professional i que aquest els expliqui què han de fer. Potser d'aquesta manera, la Laura s'adona de la gravetat de l'assumpte i comprèn que ha d'actuar.
CASOS
1. ASSETJAMENT A UNA ESCOLA
Situació: La Soraya és una noia de 12 anys que va a una escola força familiar, on la majoria de companys es coneixen de que eren petits. Ara fa 1r d'ESO i a l'aula hi ha alguns companys que la molesten i es fiquen amb ella per la seva manera de vestir (encara no té preocupacions per la moda ni el seu aspecte físic, molt comú entre els adolescents) i per les bones notes que treu. La Soraya ho està passant malament però no sap com afrontar la situació i els professors no se n'adonen. A casa tampoc rep suport familiar, ja que els seus pares no presten gaire atenció als canvis que està fent la nena ni a les excuses que aquesta posa sovint per no anar a l'escola. Tot suma, i la Soraya comença a adoptar una actitud agressiva amb els seus germans.
Solució: Crec que un bon projecte per intentar solucionar aquests problemes d'assetjament a l'escola seria fer una activitat amb tots els alumnes d'aquella classe que no tingués res a veure amb cap assignatura, simplement fer quelcom fora de les quatre parets de l'aula de sempre però amb els companys de sempre per treballar valors que els serveixin per desenvolupar-se lliurement i amb seguretat d'ells mateixos. Per exemple, es podria crear una dinàmica sobre la identitat pròpia i fer una mena d'ambientació amb els joves, tipus joc de rol per a que coneguin altres maneres d'aprendre i acabar treballant la pròpia personalitat de cadascú, amb l'objectiu que s'acabin adonant que cada individu és diferent i que puguin acceptar a l'altre tal com és, per molt diferent que siguin a ells. I finalment, que puguin valorar les persones pel que són.
2. IMMIGRACIÓ EN UN MEDI OBERT
Situació: En un barri on la immigració va augmentant cada cop més i on la presència de menors sense papers també incrementa, s'ha encarregat una tasca molt curiosa a un educador social. Ha de fer un recompte del total de menors no documentats i no acompanyats i esbrinar quina és la seva situació i quins són els seus plans de futur. L'educador decideix fer la feina anant a la plaça que aplega més joves amb aquestes característiques i observar-los cada tarda durant unes hores. El seu propòsit és que, enlloc que hagi de ser ell qui se'ls acosti, siguin ells qui s'interessin per la tasca de l'educador.
Solució: Em sembla molt bona idea la iniciativa que pren l'educador, ja que d'aquesta manera no força cap trobada violenta ni incòmode amb els subjectes, sinó que amb la seva actuació passiva del principi, acaba causant que els menors tinguin curiositat per saber d'ell. Personalment, això ho aprofitaria per crear una relació de confiança, sense que donés peu a confusions i traspàs de límits, i intentaria fer un projecte socioeducatiu partint de la iniciativa dels menors. A partir d'això, seria més fàcil conèixer, mica en mica, la seva situació i els seus projectes.
Situació: La Soraya és una noia de 12 anys que va a una escola força familiar, on la majoria de companys es coneixen de que eren petits. Ara fa 1r d'ESO i a l'aula hi ha alguns companys que la molesten i es fiquen amb ella per la seva manera de vestir (encara no té preocupacions per la moda ni el seu aspecte físic, molt comú entre els adolescents) i per les bones notes que treu. La Soraya ho està passant malament però no sap com afrontar la situació i els professors no se n'adonen. A casa tampoc rep suport familiar, ja que els seus pares no presten gaire atenció als canvis que està fent la nena ni a les excuses que aquesta posa sovint per no anar a l'escola. Tot suma, i la Soraya comença a adoptar una actitud agressiva amb els seus germans.
Solució: Crec que un bon projecte per intentar solucionar aquests problemes d'assetjament a l'escola seria fer una activitat amb tots els alumnes d'aquella classe que no tingués res a veure amb cap assignatura, simplement fer quelcom fora de les quatre parets de l'aula de sempre però amb els companys de sempre per treballar valors que els serveixin per desenvolupar-se lliurement i amb seguretat d'ells mateixos. Per exemple, es podria crear una dinàmica sobre la identitat pròpia i fer una mena d'ambientació amb els joves, tipus joc de rol per a que coneguin altres maneres d'aprendre i acabar treballant la pròpia personalitat de cadascú, amb l'objectiu que s'acabin adonant que cada individu és diferent i que puguin acceptar a l'altre tal com és, per molt diferent que siguin a ells. I finalment, que puguin valorar les persones pel que són.
2. IMMIGRACIÓ EN UN MEDI OBERT
Situació: En un barri on la immigració va augmentant cada cop més i on la presència de menors sense papers també incrementa, s'ha encarregat una tasca molt curiosa a un educador social. Ha de fer un recompte del total de menors no documentats i no acompanyats i esbrinar quina és la seva situació i quins són els seus plans de futur. L'educador decideix fer la feina anant a la plaça que aplega més joves amb aquestes característiques i observar-los cada tarda durant unes hores. El seu propòsit és que, enlloc que hagi de ser ell qui se'ls acosti, siguin ells qui s'interessin per la tasca de l'educador.
Solució: Em sembla molt bona idea la iniciativa que pren l'educador, ja que d'aquesta manera no força cap trobada violenta ni incòmode amb els subjectes, sinó que amb la seva actuació passiva del principi, acaba causant que els menors tinguin curiositat per saber d'ell. Personalment, això ho aprofitaria per crear una relació de confiança, sense que donés peu a confusions i traspàs de límits, i intentaria fer un projecte socioeducatiu partint de la iniciativa dels menors. A partir d'això, seria més fàcil conèixer, mica en mica, la seva situació i els seus projectes.
divendres, 3 de gener del 2014
QUINA CANÇÓ RESUMEIX L'ESSÈNCIA DE L'EDUCACIÓ SOCIAL?
"Tú no puedes comprar al viento.
Tú no puedes comprar al sol.
Tú no puedes comprar la lluvia.
Tú no puedes comprar el calor.
Tú no puedes comprar las nubes.
Tú no puedes comprar los colores.
Tú no puedes comprar mi alegría.
Tú no puedes comprar mis dolores."
Fa uns mesos em van fer escoltar aquesta cançó i representar-la amb un grup de sis persones. Des del primer moment em va encantar tot el que transmetia i és per això que l'he escollit.
Crec que la lletra de la cançó transmet missatges molt forts i molt adequats per a la societat actual. com que les petites coses són el que ens fan viure i que és important estimar-les i valorar-les per tirar endavant. Per això, també cal valorar, recordar i estimar sempre el nostre origen, l'entorn on hem crescut i ens hem desenvolupat, ja que aquest representa gran part del que som nosaltres.
"No puedes comprar mi vida"
Cadascú és amo i responsable dels seus actes, lliure de poder fer el que vol fer amb seu cos, amb la seva persona, en definitiva, amb la seva vida.
Crec que això és quelcom que hem de tenir molt clar quan ens posem a treballar com a educadores i que per tant, hem de tenir clara quina és la nostra tasca, què hem de fer amb les persones amb qui treballem i quins són els nostres límits. Crec que molts cops caiem en l'error de pensar que nosaltres hem d'ajudar-los a ser millors persones, que ens basem en un model de persona "normal" i creiem que aquest és el millor. Però sovint ens oblidem que cadascú és diferent, cadascú té les seves particularitats i singularitats i que això és el que ens fa tenir identitat pròpia i que per tant, que no siguem tots com clons. Per això, crec que com a professionals i com a persones hem de tenir sempre molt en compte que hem d'acompanyar i educar aquelles persones que ho vulguin per voluntat pròpia i no caure en tòpics.
Tú no puedes comprar al sol.
Tú no puedes comprar la lluvia.
Tú no puedes comprar el calor.
Tú no puedes comprar las nubes.
Tú no puedes comprar los colores.
Tú no puedes comprar mi alegría.
Tú no puedes comprar mis dolores."
Fa uns mesos em van fer escoltar aquesta cançó i representar-la amb un grup de sis persones. Des del primer moment em va encantar tot el que transmetia i és per això que l'he escollit.
Crec que la lletra de la cançó transmet missatges molt forts i molt adequats per a la societat actual. com que les petites coses són el que ens fan viure i que és important estimar-les i valorar-les per tirar endavant. Per això, també cal valorar, recordar i estimar sempre el nostre origen, l'entorn on hem crescut i ens hem desenvolupat, ja que aquest representa gran part del que som nosaltres.
"No puedes comprar mi vida"
Cadascú és amo i responsable dels seus actes, lliure de poder fer el que vol fer amb seu cos, amb la seva persona, en definitiva, amb la seva vida.
Crec que això és quelcom que hem de tenir molt clar quan ens posem a treballar com a educadores i que per tant, hem de tenir clara quina és la nostra tasca, què hem de fer amb les persones amb qui treballem i quins són els nostres límits. Crec que molts cops caiem en l'error de pensar que nosaltres hem d'ajudar-los a ser millors persones, que ens basem en un model de persona "normal" i creiem que aquest és el millor. Però sovint ens oblidem que cadascú és diferent, cadascú té les seves particularitats i singularitats i que això és el que ens fa tenir identitat pròpia i que per tant, que no siguem tots com clons. Per això, crec que com a professionals i com a persones hem de tenir sempre molt en compte que hem d'acompanyar i educar aquelles persones que ho vulguin per voluntat pròpia i no caure en tòpics.
COM ACOMPANYEM EN EDUCACIÓ SOCIAL?
En educació
social és bàsic fer un bon acompanyament de les persones amb qui treballem, per
això cal tenir sempre en compte el subjecte, escoltar-lo i respectar la seva
veu, ser empàtic i comptar amb ell amb tot el que volem fer per tal que se
senti partícip i no inferioritzat.
Cal tenir en
compte que cada persona és diferent i que per tant, s'ha de respectar el
desenvolupament i el creixement de cadascú. Per fer-ho, cal conèixer els límits
de la persona amb qui treballem, les seves capacitats i potencialitats.
Segons el
llibre Una mirada didàctica, relació, comunicació i seqüències
educatives en l'educació social (2010), hi ha diferents moments o
processos per acompanyar:
En primer
lloc, s'han d'obrir camins a la persona per a que ella mateixa
pugui trobar el seu. Des de l’humIlitat i el respecte cap a l’altre amb la
finalitat que pugui desenvolupar la seva autonomia i així trobar el camí que
ella mateixa valori com a positiu.
En tercer
lloc, es parla del respecte al
temps d’acompanyar. Com ja he anat dient anteriorment, cada persona és
diferent i per tant, el seu desenvolupament i processos també són diferents als
de la resta. Quan acompanyem, és important tenir en compte aquests aspectes per
tal de no posar pressions i respectar el ritme de cadascú.
Pel que fa
al verb acompanyar, s’ha de dir que engloba molts altres verbs com la d’apreciar,
donar suport, acollir, autoritzar, contactar, trobar, acomiadar-se... es tracta d’una llarga llista
d’accions que van agafades de la mà de l’acompanyament i que també hem de
conèixer i dur a terme quan estem acompanyant.
Acompanyar i
ser acompanyat és l’últim aspecte que es destaca però no per això és
menys important. Aquest no fa referència a la feina que hem de fer amb els
subjectes, sinó a la que hem de fer entre educadors. El suport que hem de
buscar i ens hem de donar entre els companys, amb qui compartir pors, problemes
i traves amb que ens trobem durant la nostra tasca. El fet de parlar-ne amb
altres professionals ens proporciona un altre punt de vista sobre la qüestió i
permet replantejar-nos la nostra feina.
Bibliografia:
PARCERISA, A.; GINÉ, N; FORÉS, A. (2010) La educación social. Una mirada
didáctica: relación, comunicación y secuencias educativas en la educación
social. Barcelona: Grao
divendres, 13 de desembre del 2013
CENTRE PENITENCIARI DE VILLABONA (I + U) x V
El Centre Penitenciari de Villabona és una Unitat Terapèutica i Educativa que es desenvolupa a partir de la responsabilitat compartida entre professionals i interns i entre tots dos col·lectius treballen per a fer d'una presó un espai una mica més útil per a la reinserció social.
De fet, el seu principal objectiu és fer un procés educatiu integral amb la persona interna per a la preparació d'aquesta i que es pugui continuar la reinserció en diferents recursos terapèutics externs.
Després de veure la UTE des d'una mica més a prop gràcies a l'equip de "30 minuts", hem pogut fer un anàlisi de les necessitats del centre.
De fet, el seu principal objectiu és fer un procés educatiu integral amb la persona interna per a la preparació d'aquesta i que es pugui continuar la reinserció en diferents recursos terapèutics externs.
Després de veure la UTE des d'una mica més a prop gràcies a l'equip de "30 minuts", hem pogut fer un anàlisi de les necessitats del centre.
|
|
I
|
U
|
V
|
(I + U
) x V
|
|
No
consumir
|
5
|
5
|
4
|
40
|
|
Procés
de recuperació
|
5
|
5
|
5
|
50
|
|
Transformació
|
5
|
5
|
5
|
50
|
|
Benestar
personal
|
5
|
5
|
3
|
30
|
|
Espai
educatiu
|
5
|
5
|
4
|
40
|
|
Implicació
personal
|
5
|
5
|
3
|
30
|
|
Reconeixement
social
|
3
|
3
|
2
|
12
|
|
Aprendre
a viure en llibertat
|
5
|
3
|
2
|
16
|
dimecres, 27 de novembre del 2013
CARTA A LA TÀNIA...
Hola Tània,
Sóc el Quique, un educador social. M'imagino que no et farà gràcia rebre notícies meves perquè sé que estàs cansada de que t'anem a darrere i vulguem saber coses de tu. Els teus pares s'han posat en contacte amb mi perquè estan preocupats, jo em dirigeixo a tu perquè ets amb qui m'hauré de relacionar en cas que tu ho vulguis.
Només vull fer-te saber que treballar amb tu també és un repte per a mi i una nova oportunitat per a créixer professional i personalment. No cal que et digui que m'esforçaré el màxim per a que puguem tenir una relació de confiança total, d'escoltar-nos l'un a l'altre i perquè puguem treballar per un objectiu comú.
Vull que sàpigues que la meva última intenció és que t'agobiïs ni forçar-te a res, per això, deixaré que la última decisió la tinguis tu. M'agradaria que pensessis bé la teva resposta i que si et decideixes a coneixèr-me et posis en contacte amb mi (763 546 938)
Gràcies per escoltar-me, espero conèixe't aviat!
Quique.
Aquesta carta és d'un educador i va dirigida a la Tània, una adolescent que sempre ha tingut molts problemes a casa seva, sobretot amb els seus pares. Durant molts anys ha estat visitant diferents professionals per a millorar la situació, però aparentment, cap d'aquests recursos ha estat satisfactori.
La carta té la voluntat de cridar l'atenció de la Tània per animar-la i motivar-la a que es trobi amb ell i d'aquesta manera intentar millorar la relació entre pares i filla amb la col·laboració de tots. A la carta s'intenta transmetre confiança i proximitat cap a la noia, preocupació cap a la situació i sobretot intenció de canviar-la.
Sóc el Quique, un educador social. M'imagino que no et farà gràcia rebre notícies meves perquè sé que estàs cansada de que t'anem a darrere i vulguem saber coses de tu. Els teus pares s'han posat en contacte amb mi perquè estan preocupats, jo em dirigeixo a tu perquè ets amb qui m'hauré de relacionar en cas que tu ho vulguis.
Només vull fer-te saber que treballar amb tu també és un repte per a mi i una nova oportunitat per a créixer professional i personalment. No cal que et digui que m'esforçaré el màxim per a que puguem tenir una relació de confiança total, d'escoltar-nos l'un a l'altre i perquè puguem treballar per un objectiu comú.
Vull que sàpigues que la meva última intenció és que t'agobiïs ni forçar-te a res, per això, deixaré que la última decisió la tinguis tu. M'agradaria que pensessis bé la teva resposta i que si et decideixes a coneixèr-me et posis en contacte amb mi (763 546 938)
Gràcies per escoltar-me, espero conèixe't aviat!
Quique.
Aquesta carta és d'un educador i va dirigida a la Tània, una adolescent que sempre ha tingut molts problemes a casa seva, sobretot amb els seus pares. Durant molts anys ha estat visitant diferents professionals per a millorar la situació, però aparentment, cap d'aquests recursos ha estat satisfactori.
La carta té la voluntat de cridar l'atenció de la Tània per animar-la i motivar-la a que es trobi amb ell i d'aquesta manera intentar millorar la relació entre pares i filla amb la col·laboració de tots. A la carta s'intenta transmetre confiança i proximitat cap a la noia, preocupació cap a la situació i sobretot intenció de canviar-la.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)